//
you're reading...
Directes

popArb… aquell petit gran festival….

Molt abans de parir l’engendre de dues mares i un pare que és aquest fentlindie, van sortir a la venda els abonaments del popArb. Enguany vaig decidir comprar el meu de manera immediata, sense saber cartell, ni horaris ni res… només sabent la data. Per algun motiu aquest 2011 l’idíll·lic festival d’Arbúcies coincidia amb el primer cap de setmana de juliol, i no amb el d’abans de Sant Joan, com havia passat altres vegades…

Quan vaig mirar el meu Google Calendar disposada a anotar la data amb Edding d’aquell indeleble… una cita prèvia va fer que una gota de suor molt freda regalimés per la meva columna vertebral…. Casar-se el cap de setmana del popArb deu tenir el mateix delicte que fer-ho coincidint amb la final de la Champions o un Barça-Madrid… que se’t casin uns amics el cap de setmana del popArb… hauria de ser motiu de cesse!!!

Però el fet era consumat… el 9 de juliol tenia un bodorrio dels de tacons i vestidàs… i amb llàgrimes als ulls vaig contestar el correu als afortunats amics que no assistien a la boda amb un lacònic… “no hi podré anar… tinc un casament…”

Passat l’ensurt i assumint les tràgiques conseqüències de perdre’m el popArb 2011 van passar els mesos durant els quals va néixer aquest blog. Calia buscar una solució per donar cobertura al festival, i vam estrenar la col·laboració d’uns enviats especials de luxe. Via twitter ens han mantingut al dia del que ha passat als diferents escenaris… fins que la bateria i l’estat de sobrietat ha aguantat!

La crònica dels fets, a continuació 🙂


I mentre les mares de fentlindie feien cua per pentinar-se i preparar-se pel casament, els corresponsals patíem les cues de l’AP-7. Nota mental: si viviu a Barcelona i no voleu patir el trànsit del cap de setmana, heu de sortir de casa abans de les 16h.
Si li sumes contratemps de logística estacional, pateixes la primera decepció: arribar tard a 4t1a! Pel que vam escoltar a la ràdio, va ser un bon concert. Haurem de seguir el seu tour de concerts per poder-los disfrutar.

Per sort, les darreres notes d’Oliva Trencada, i un gran concert dels Inspira (gran tant pel concert, com pel Jordi Lanuza!), ens ajuden a arrencar el festival amb bones vibracions de tot el que escoltarem el cap de setmana.

Amb el nostre equipatge de reporters (mòbil 3G, barret de palla i ulleres de pasta), i després de fer un mos ràpid (al popArb està tot tan calculat que, si et descuides, o no sopes o no veus els concerts) ens dirigim directament a cercar lloc per veure el concert de Manel, el primer cap de cartell del festival. Musicalment, són un dels grups punters del país, però en l’ambient del concert es respirava certa fredor; poca connexió amb l’entregat públic de Can Cassó.

Segon descans per fer uns refrigeris i uns canvis d’olis, i tornem a la “feina”.  Ens espera el segon plat fort de la nit: Mazoni. Els reporters que signem aquesta crònica no entrarem ni en la qualitat de les cançons, ni en afinacions, ni en estètiques. Només en sensacions. I senyores i senyores, l’espectacle que va realitzar en Jaume Pla i la seva “troupe” va ser de traca i mocador! Sintonia amb el públic, energia, … EUFÒRIA! Possiblement el millor concert de tot el festival.

El xoc va ser tan intens, que ni recordem el concert de Monoculture.  Recollida ,i a dormir.

Ja som diumenge pel matí. Dormir al càmping implica passar calor i dormir poc. Així que, ja que tenim piscina, farem un suc i comentarem la jornada viscuda i la que ens espera. Estem tan a gust, que quan decidim baixar a Arbúcies ja s’han esgotat les entrades per  veure a Refree! A aquest pas les nostres “jefas” no ens contractaran mai més.

Frustrats, anem a dinar un plat combinat al nostre bar de cada any, i posteriorment cap a un nou racó de concerts: Prat Rodó. Oh, sisplau! Quina meravella d’espai! Poder estar estirat sota l’ombra dels plàtans, sense sorolls, amb una cerveseta, quin gran descobriment! I si la tarda l’acompanyes amb grups com Wantum, Illa Carolina, i (sobretot) La Iaia, només tens l’opció de disfrutar de l’ambient, l’entorn, i la música.

Tornant a la civilització, entrem a Can Cassó per iniciar la segona nit del popArb.  I començar amb la veu “cassallera” i desgarrada d’en Lluís Bòria i els Estúpida Erikah és tot un encert. El seu timbre i la seva sonoritat, junt amb la potència de les seves cançons, en van acompanyar mentre es ponia el sol. Llàstima que el temps es va tirar a sobre i ens vam quedar sense “un ninot i una nineta”.

Seguim el ritme dels concerts amb el grup de “València, California” Senior i el Cor Brutal. Possiblement, hagués estat més ben lligada la trama si haguéssin tocat abans dels Estúpida Erikah, ja que el repertori que van tocar era  un pèl lent. Tot i així,  van demostrar la seva qualitat en les lletres, i van arrencar forces aplaudiments i rialles amb les seves parlamentacions. Com es podria dir a “València, València”, “este grup va sobreregat!”.

Com que la panxa també té ganes de cantar, decidim anar a sopar per agafar forces pels concerts que queden. I què podem dir de El Petit de Ca l’Eril? Doncs que és un mestre. Per la seva senzillesa, les seves melodies, i el seu posat (i veu) de no haver trencat mai cap plat. Un dels 3 millors concerts del festival! I el de The New Raemon també ho hagués pogut ser, però va tenir la mala sort de ser l’anti-teloner dels Antònia Font. La gent estava més atenta a cercar lloc per veure el concert dels balears, que de la increible veu  de Ramón Rodríguez. Tot i així, un gran concert on no podien faltar les típiques “Sucedáneos”, “La cafetera” i un llarg etzètera.

Ja ha arribat el moment. Antònia Font! Es podria explicar el concert amb “·Me sobren paraules”. Ritme, entrega, festa, cançons,… Senyores i senyores, vagin a veure’ls i entendran a què ens referim. I si seguidament arrenca el pop festiu i ballable de El Guincho, l’excitació del públic us podeu imaginar que era màxima!  Vinga “conga” rere “conga”!!
Després de tanta excitació, els nostres cossos no van aguantar més i vam tocar retirada. Ens vam perdre a Guillamino i el fi de festa discotequer de Mendetz Djs.

Esperem haver estat a l’altura de les nostres muses, i que no tinguin la desgràcia de tornar-se a perdre un dels festivals de l’estiu més ben acotats i més ben preparats del panorama musical. I  ara… quan toca tornar-se a posar el “kit de reporter”?

Anuncis

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: