//
you're reading...
Directes

La Mercè ’11 : cinc que no em voldria perdre part 3

Estúpida Erikah · Plaça Reial. Dissabte 24, 12.30 (del matí!)

Imprescincible.

La banda encapçalada per Lluís Bòria és una de les petites joies de l’escena catalana. El seu primer disc, “Decorant interiors, decorant exteriors” (Temps Record, 2010) és un compendi de cançons que parlen de penes, de punyalades, de patir per amor i de la vida mateixa. Quan recordes el moment i el lloc en el qual vas escoltar per primera vegada un disc…. i les sensacions que et va produir, és que aquest mereix un lloc privilegiat en la teva llista de preferències.

L’entorn idíl·lic de la Plaça Reial serà un escenari perfecte per al directe sincer dels de Terrassa… tot i l’hora.

The Pinker Tones · Plaça Sant Jaume. Divendres 23, 23.30

Festa assegurada

Els Pinker Tones són garantia de festa i de la bona! Segur que ho has donat tot a les hores golfes d’algun festival de comarques (i potser en tens un record difús….). I és que quan Míster Fúria i el Professor Manso despleguen el seu espectacle de música elecrònica de ball i hi afegèixen  la parafernàlia audiovisual a la seva delirant performance, no hi ha qui pari quiet! Sampleame!!

El Petit de Ca l’Eril · Fòrum. Dissabte 24, 21.30

Per tancar els ulls i sentir…

El de la Segarra és un dels tapats de l’escena. Amb dos discos i sense fer gaire soroll ha robat el cor a més d’un amb temes combinació de folk i psicodèlia. Les cançons de’n Joan són per escoltar-les sense pressa… i per això la nit de dissabte al Fòrum començarà bé . Em permetré tancar els ulls de tant en tant i deixar-me portar per la seva música….

Antonia Font  · Fòrum. Dissabte 24, 03.00

Els més grans

No es pot dir gaire més d’Antònia Font del que no s’hagi dit abans. “Lamparetes” (Robot innocent, 2011) és una obra d’art que els mallorquins toquen en estricte ordre respectant el sentit origina del seu format enregistrat. En directe, Pau Debon s’entrega en cos i ànima al micro mentre el nihilisme del posat estàtic de Joan Miquel Oliver a la guitarra recorda alguna gran estrella de la música… Els hem vist infinites vegades però ho tornarem a fer. Sí, són els més grans.

Mazoni · Fòrum. Dissabte 24, 00.00

Un directe inapelable
Jaume Pla ha fet un gir intimista amb el darrer disc de Mazoni, “Fins que la mort ens separi” (BankRobber, 2011) amb temes que deixen enrere les reivindicacions socials per parlar de coses més de dins, com la mort o l’ànima. No obstant això, el seu potent directe continua indemne a aquesta baixada de revolucions i, com sempre, és inapelable. Rock guitarrero i ballable que sorprèn als que han vist mai Mazoni dalt de l’escenari.

Anuncis

Debats

Trackbacks/Pingbacks

  1. Retroenllaç: La Mercè ’11 de fentlindie « fent l'indie - 20 Setembre 2011

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: