//
you're reading...
Directes

Nit d’Amniòtic Records a l’Heliogàbal… preciosisme a l’estil d’ara

Diu la wikipedia –més o menys– que el preciosisme el practicaven unes senyores franceses molt preocupades per seguir la moda i que es reunien en salons a jugar amb les paraules tot fent rimes molt i molt cultes. Aquestes reunions de mudernus de l’època (principis del segle XVIII) van derivar en corrent literària on els mots cobraren nou significat classificats segons conceptes de correcció i dignitat estilística

M’he imaginat l’Hèlio com un d’aquells salons francesos. I que en ell, quatre individus, tres senyors i una senyora, es reunien per, a torns, jugar amb les paraules. I que ho feien segons uns criteris de preciosisme, i per tant amb correcció i dignitat -afegiria virtuosisme- estilístic.

I aquesta fantasia es va materialitzar en la nit d’Amniòtic Records on els que allà hi érem vam ser testimonis d’excepció dels jocs amb les paraules i la música que els Jordi Lanuza (Inspira), Pau Vallvé, Maria Coma i Nico Roig feien en aquell raconet de la paret vermella. I clar, en pensar un adjectiu que resumís tot plegat només m’ha sortit un: PRECIÓS. Preciós per íntim i per delicat. Per permetre tancar els ulls darrera la columna que no deixa veure l’escenari i deixar volar la imaginació. Per irònic. Per proper. Per detallista i de qualitat. Per oníric i exclusiu. Per senzill.

Amniòtic Records, la discogràfica de tots quatre, ens ha regalat dues nits precioses i sense elitismes. A l’estil d’ara, amb un toc hippie, com si en comptes de saló francès la cosa fos un campament d’estiu. I han penjat el cartell de tot venut tant dimecres com dijous. És significatiu. Les quatre propostes fan posar la pell de gallina tant per qualitat musical com per mèrit personal. Amb pocs recursos i molt de talent s’estan fent un públic fidel que va sortir content i emocionat del local del carrer Ramon i Cajal.

Els senyors amb la guitarra i la senyora als teclats han revisat temes antics i novetats fresques, com les dues cançons del nou disc de Maria Coma (Magnòlia, Amniòtic 2011)  que en 15 dies serà a les botigues. També va haver-hi temps per les versions, com la de “La lluna ha fet el ple” que va fer el Jordi Lanuza i que tornarà a tocar a l’homenatge a l’Esteve Fortuny al Palau, la del “Bridges and Balloons” de Joanna Newsom millorada per Maria Coma o l'”All is full of love” de Bjork a càrrec de Pau Vallvé (crec que he escoltat infinites vegades més la versió que l’original, de la qual.. no en tenia constància :)). I de tots destaco a Nico Roig, per a mi el menys conegut i que va captivar-me. La ironia i el punt punky de les lletres tocat per un cert surrealisme me’l fan proper a Joan Miquel Oliver, Jaume Sisa i a Joan Colomo… i això m’agrada molt!

En definitiva, preciosisme en versió segle XXI, i que duri. Un plaer que aquests siguin de casa per poder fent reunions de saló tan sovint com sigui possible

Anuncis

Debats

One thought on “Nit d’Amniòtic Records a l’Heliogàbal… preciosisme a l’estil d’ara

  1. Moltes gràcies!!!

    Posted by Pau Vallvé | 25 Octubre 2011, 11:22

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: