//
you're reading...
Discos

Del Electro al Disco y del Disco al Northern Soul…

Corrien els finals del noranta. A la tele, els anuncis de Radical Fruit Company, una mena de Trinaranjus (AleshoresTrina era una abreviació no oficial)  més agressiu que els més joves possiblement no recordeu degut a la seva curta vida a les prestatgeries dels súpers, trencaven la calma de les llars amb els primers temes que recordaríem  ( i en molts casos, oblidaríem) de The Killer Barbies, Undershakers i.. sí, ehem.. Dover.

José Ángel Mañas s’inventava la Generació X espanyola a Historias del Kronen , tots movíem el cap al bar musical de torn mentre cantàvem “ chup chup churup chup chup chup chup chuuup” i jo, personalment, volia un nòvio de la Generació X americana, l’Ethan Hawke, concretament.  En Juan Diego Botto era massa madrileny…

Gent de bé, com jo, que veníem del Grunge i que havíem dut pantalons elàstics i samarretes de màniga curta sobre samarretes de màniga llarga ens trobàvem, no sense certa sorpresa, sabent-nos de memòria “ Al amanecer” de Fresones Rebeldes i reivindicant l’estètica sixties.  Havia nascut el que es va convenir a anomenar, amb certa mala llet, el tontipop.

Què queda de tot allò? Doncs, elementalment, La Casa Azul. Alguns crítics plens de prejudicis van aixoplugar-los sota aquesta maquiavèl.lica etiqueta (Els mateixos crítics, uns anys més tard, exaltarien les virtuts de “La Revolución Sexual”  com a ferma candidata a representar Espanya a Eurovisión). I mentrestant, en Guille anava treballant en el que seria el seu primer EP: El Sonido Efervescente de La Casa Azul ( Elefant Records, 2000) , considerat per la crítica un dels millors discos d’aquell any i al que seguirien Tan Simple como el Amor ( Elefant records, 2003) i l’aclamat i gairebé mainstream La Revolución Sexual ( Elefant Records, 2007)

 Amb el temps, en Guille Milkyway, que s’amagava sota una mena d’Archies prefabricats, va anar deixant-se veure més enllà del seu solitari directe i vam conèixer un músic inquiet, amb un domini increïble dels seus mitjans i una cultura musical que tombava d’esquena i que arribava a graus d’especialització que vosaltres, humans, no hauríeu somiat.

A mi  La Casa Azul mai em va semblar tontipop. Encara ara penso que en Guille ha sabut transmetre d’una manera molt personal tot el rotllo més roller disco dels seixanta i setanta a les seves creacions.  Malgrat no ser un dels meus grups de capçalera, he de dir que com a mínim un cop al dia, escolto “ En noches como la de hoy” o “ Esta noche solo cantan para mí , per la capacitat que tenen de provocar-me un xut instantani de bon rotllo.

Total, tot això per dir-vos que La Casa Azul ha tret un disc nou, que es diu La Polinesia Meridional ( Elefant Records, 2011) i que ahir va ser número 1 a iTunes. Jo l’he escoltat i m’agrada. Com sempre amb LCA, no es garantia de que us hagi d’agradar a vosaltres, però li trobo un punt de refinació ( si és que això és possible en en Milkyway) en l’aspecte musical que fa que cada vegada estigui menys justificada la seva inclusió al tontipop. Segueix sonant a seixantes i setantes i segueix existint-hi un contrast entre melodies fluorescents i pessimisme vital, però és un disc, que, en definitiva, sona molt més madur.

Va, proveu-ho, poseu-vos una cançó de LCA al dia, preferiblement de bon matí. Veureu com, sorprenentment, se us recol.loca una mica l’humor. Ah! I si encara no ho heu fet, escolteu les recomanacions d’en Milkyway a “ El Món a RAC 1”, jo hi he descobert veritables joies..

Anuncis

About Míriam

Humanista. Periodista de carrera inacabada però vocació intacta. Em dedico a escriure sobre música, cine i llibres perquè bàsicament no sé fer una altra cosa. A les meves hores lliures treballo a la Universitat. He col.laborat a diversos mitjans des de fa un munt d'anys i he mantingut més o meys inactius un parell de blocs. Diuen que una cosa es converteix en un hàbit si ets capaç de fer-la dia rere dia durant un mes ( o una mica menys, potser. En fi. No ho recordo.) Com que estic en un moment de la meva vida en què necessito provar hipòtesis, he decidit obrir un altre bloc. Seré capaç de crear l'hàbit definitiu? These pages must show..

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: