//
you're reading...
Directes

Humilment Brillants. Inspira @Music Hall, 19/12/2011



En Jordi Lanuza surt a l’escenari del Music Hall. Amb la cara paga: somriu àmpliament,  encantat de veure que la sala està plena de gom a gom i que hi ha quelcom d’especial surant a l’aire. Encara no ha començat i ja s’intueix que serà un concert entranyable, en què compartir totes les alegries que a Lanuza i els seus els ha donat Escapistes ( Amniòtic Records, 2010), un disc que amb tan sols un any de vida els ha confirmat com una de les formacions amb més tirada ( i més respectades)  de la nova fornada de grups de pop en català. El secret?  Una barreja perfecta de lletres profundes ( molt profundes, la majoria de les ocasions) i harmonies un punt  folkies i mid-west que, personalment,  em  fan evocar alguns dels moments més reeixits dels Wilco, el so afable de Neil Young o els tempos i alguns registres vocals de Nick Drake. Referències exquisides, doncs, que només poden tenir com a resultat un disc que t’embolcalla i et fa sentir coses boniques de manera discreta, gairebé sense que te n’adonis.

Arrenquen amb la cançó que obre el disc, “Talls nets d’arrel”, Un tema èpic i commovedor per començar a cuinar a foc lent aquesta atmosfera que ja s’està començant a crear al Music Hall. Gairebé un per un, repassen els temes d’Escapistes, en què se succeixen moments de preciosisme com “Moments de Cristall” amb l’Anaïs Pascual a la veu o “Marbres Genealògics”, passant per un avançament dels temes del que serà el seu tercer disc i algun retorn a Cova Placenta ( Cydonia, 2008), el seu primer disc,  fins arribar als bisos, per als quals, amb molt bon criteri, s’han reservat tres temes enormes: “Foc i Brases”, amb els cors del públic, que ja comencen a convertir-se en un clàssic, la indiscutible “Onades de Nit”, que sona encara més contundent amb en Ricky Lavado (Standstill) a la segona bateria i el punt i final amb “Plou (i no vol parar)”, amb en Valen Nieto i en Pep Rius de Raydibaum a sobre l’escenari.

Una psicodèlia lleugera ha banyat el Music Hall. Tot s’hi adeia: la il.luminació abissal, amniòtica ( valgui la renundància), les projeccions, el clima de profund respecte i admiració bidireccional i l’emoció continguda.

Inspira han aconseguit omplir de calidesa aquest incipient hivern barceloní, sense grandiloqüències i amb tot l’amor possible que han pogut desprendre, que ha estat molt. I del bo. Que els somiadors segueixen més desperts que mai.

Anuncis

About Míriam

Humanista. Periodista de carrera inacabada però vocació intacta. Em dedico a escriure sobre música, cine i llibres perquè bàsicament no sé fer una altra cosa. A les meves hores lliures treballo a la Universitat. He col.laborat a diversos mitjans des de fa un munt d'anys i he mantingut més o meys inactius un parell de blocs. Diuen que una cosa es converteix en un hàbit si ets capaç de fer-la dia rere dia durant un mes ( o una mica menys, potser. En fi. No ho recordo.) Com que estic en un moment de la meva vida en què necessito provar hipòtesis, he decidit obrir un altre bloc. Seré capaç de crear l'hàbit definitiu? These pages must show..

Debats

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: