//
you're reading...
Discos

El nostre mixtape del dos mil onze. 90 i escaig minuts de cançons que hem escoltat (i ens han agradat).

Si a fentlindie tinguéssim un patró, aquest seria possiblement en Rob Gordon. Sant Rob Gordon, patró dels Top 5 i dels mixtapes.

Fer un mixtape, diu en Rob, és un art subtil: hi ha molts paranys en què no s’ha de caure, si no es vol ser tòpic. A vegades la creació del  mixtape perfecte pot allargar-se anys, fins que trobes les cançons exactes que han de conformar el recopil·latori.

Quan nosaltres pensem en mixtapes, pensem sempre en llargues tardes escollint les cançons, preparant CD’s, vinils i cassetes en el punt just, mentre deixàvem els botons de record, play i pause apretats per alliberar aquest darrer en el moment just en què començava a sonar la cançó. Pensem  en el càlcul exacte dels quaranta cinc minuts de cada cara perquè la darrera cançó no quedés mai tallada (no hi ha error més greu en un mixtape que començar la cara B amb la darrera cançó de la cara A, aquest cop complerta. Bé, sí: mai es poden posar dues cançons del mateix grup seguides. Això ho sap tothom)

El més important del mixtape, en realitat, era el fet que gravar-lo, comportava escoltar tots els temes que s’hi incloïen. Volia dir noranta minuts, vint-i-quatre o vint-i-cinc temes que tu triaves expressament per algú o per tu mateix i que escoltaves atentament de principi a fi. I escriure les cançons i, fins i tot, currar-te portades. I pensar un títol, per suposat.

Doncs bé, amb el mateix carinyo que fèiem els nostres mixtapes en els tan llunyans, però alhora tan propers noranta, hem fet una tria de les millors cançons del 2011 i -flipareu- les hem gravat en una cinta de cassette. Sí, en sèrio. Una cinta de cassette en tota regla: amb les seves enganxines i les seves coses.

Aquest mixtape, desubicat cronològicament, serà per a un de vosaltres. Només heu de comentar aquest post i dir-nos quina ha estat la vostra cançó del 2011. Entre tots els comentaris, sortejarem aquesta joia analògica. No ens direu que no molem.

Mentrestant, aquí teniu la llista a l’spotify

Just a sota la relació de tots els temes per odre alfabètic. Aneu preparant el boli bic per rebobinar, que les piles van cares!

A mil años luz, Sidonie

A mil años luz, Sidonie

Benvolgut, Manel

Cannival dinner, Bigott

Cannival dinner, Bigott

Corazón de diamante, La banda municipal del polo norte

Corazón de diamante, La banda municipal del polo norte

Joan Colomo text alternatiu

Las distancias cortas, Joan Colomo

Decathlon, La Estrella de David

Decathlon, La Estrella de David

The great pan is dead, Cold Cave

The great pan is dead, Cold Cave

Goodbye, Apparat

Goodbye, Apparat

Holocene, Bon Iver

Holocene, Bon Iver

La iaia, Nico Roig

La iaia, Nico Roig

Lo que comen las brujas, Nacho Vegas

Lo que comen las brujas, Nacho Vegas

Lorelai, Fleet Foxes

Lorelai, Fleet Foxes

Morning Mr. Magpie, Radiohead

Doble Pletina, Música para cerrar las discotecas

Música para cerrar las discotecas, Doble Pletina

my mistakes, eleanor friedberger

My mistakes, Eleanor Friedberger

One Sunday Morning, Wilco

One Sunday Morning, Wilco

Rider, Okkervil River

Rider, Okkervil River

Shake it out, Florence & the machine

Shake it out, Florence +The machine

Shuffle. Bombay Bicycle Club

Shuffle, Bombay Bicycle Club

Kakkmaddafakka. Touching

Touching, Kakkmaddafakka

Toro, El Columpio Asesino

Toro, El Columpio Asesino

Tus cosas buenas, Joe Crepúsculo

Tus cosas buenas, Joe Crepúsculo

Tus siete diferencias, Manos de Topo

Tus siete diferencias, Manos de Topo

Vagabond, Beirut

Vagabond, Beirut

Anuncis

Debats

7 thoughts on “El nostre mixtape del dos mil onze. 90 i escaig minuts de cançons que hem escoltat (i ens han agradat).

  1. Jo, per portar una mica la contrària, triaré una cançó que no surt ni al cassette ni a la vostra llista: Gran (2) de Sènior i el Cor Brutal. És el primer cop que escolto un grup valencià cantar cançons pop-folk sense dolçaines ni reivindicacions polítiques, i la reivindicació afectiva que fa és espectacular.

    Espero que serveixi per poder guanyar aquest cassette, que el meu walkman de la primera comunió (amb controlador de bass i super-bass!) encara funciona!

    Posted by Peiró | 4 gener 2012, 15:43
  2. Jo per a no portar la contrària i fer un poc d’ “indie mainstream”, trio el conjunt ‘Clint Eastwood + Icebergs i gèisers’ d’Antònia Font.

    El meu Walkman, a més del Bass i Super Bass, té un palanca de ‘reverse’. Per suposat, també és de la primera comunió i era el regal que més volia. Amb ell he contribuït a generar més residus altament tòxics a base de gastar piles a les excursions del cole, i quedant-me adormit mentre escoltava música. Per sort un dia va aparèixer a casa unes piles de NiMH amb el seu corresponent carregador.

    P. D: Enyoro els meus auriculars de la Game Boy.

    Posted by Haw! | 4 gener 2012, 20:43
  3. Per cert, la cinta és de tipus I -Fe2O3- o tipus II -CrO2-? xD

    Posted by Haw! | 5 gener 2012, 1:27
  4. Crec que per ser un digne i oficial competidor per la cinta de cassette he de fer l’indie per aquí o sigui que vaig:
    Pel que fa a la llista que heu fet vosaltres us he de dir que em trec el barret amb el Nico Roig i “La iaia”… senzillament genial. Una altra, “Música para cerrar las discotecas”… dues perles, gràcies!
    Com a tria personal, he de reconèixer que no ha sigut un any especialment indie però em vaig creuar amb Noah & the Whale i la cançó “L.I.F.E.G.O.E.S.O.N”… no sé si és la millor però va venir en bon moment!

    Posted by HiFerconcentrat | 19 gener 2012, 23:46

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

@fentlindie a twitter

Anuncis
%d bloggers like this: